Esta web utiliza cookies para que podamos ofrecerte la mejor experiencia de usuario posible. La información de las cookies se almacena en tu navegador y realiza funciones tales como reconocerte cuando vuelves a nuestra web o ayudar a nuestro equipo a comprender qué secciones de la web encuentras más interesantes y útiles.
ARTÍCULOS
Irreflexions sobre les arts amb minúscules
17 de setiembre de 2020
Aquestes ratlles les he fetes des de la meua posició d’afeccionat a l’art d’avantguarda, marginal o perifèric en general i com a practicant en algunes de les seues branques des de fa més de 40 anys. El que vol dir, que no intente, en absolut, assentar càtedra en res, entre altres coses perquè, precisament és d’això del que he estat fugint tota la meua vida creativa, és a dir, vull crear sota la inutilitat artística que flueix de la idiotesa innocent del boig forassenyat, i també perquè assentar una càtedra en un tamboret de fusta ha de ser denigrant per a aquesta classe d’institucions. Per tant, demane disculpes, o no, si en alguns moments desbarre.
La masturbació
5 de setiembre de 2020
La masturbació s’explica com una estimulació dels mateixos genitals per aconseguir un plaer sexual, fins i tot per arribar a l’orgasme. Entre diversos orígens etimològics, em quede amb manu turbare (sacsar amb la mà —en llatí—); encara que també seria possible que volgués dir que «amb la mà es pot quedar hom torbat». Hi existeixen diverses referències de qui va ser l’inventor de la masturbació (o, palla, vulgarment dita). En ressalte unes quantes que em semblen singulars i atractives:
Vàters solidaris
22 de febrero de 2021
La pandèmia ha portat moltíssims canvis a la nostra vida habitual, repetitiva i avorrida. En poc més d’un any hem incorporat diverses pràctiques que, fa quatre dies, ens hagueren paregut estranyes o, àdhuc, estrafolàries. Hui ja les hem assumit com a costums normals, com si vingueren d’ençà dels temps pretèrits. L’excepcional s’ha convertit en corrent, la gent va emboçada per tot arreu i no ens espanta ni aixequem els braços quan, per la nit, et creues amb un personatge misteriós amb la cara oculta, i les abraçades i els besos són ja un record plaent però llunyà.
Sentències a mig coure
30 de octubre de 2020
Aquell valencià era tan valencià, tan valencià que, per a preservar eixa llengua tan bonica, i que tant estimava i que tant defensava i, amb la intenció que no es desgastés i perdés llur lluentor, tan sols la feia servir els dies de festa gran, com Falles, Fogueres, Gaiates o el 9 d’Octubre. Per descomptat, com a home assenyat que era, no deixava que els seus fills jugaren amb ella, no fora que la trencaren sense voler; per a jugar ja tenien el castellà, que és més dur i si es trenca… en compren un altre, que n’hi ha de sobres. Tot un exemple de bon valencià!!